El cos femení des de la tradició judeocristiana i grecoromana. Les reivindicacions per la igualtat del moviment feminista. Destaqueu algun aspecte de la lluita feminista que us interessi especialment.
El cos de la dona ha estat des de sempre centre d’interès des del naixement de les primeres civilitzacions. L’home s’ha preguntat freqüentment per l’essència del sexe oposat i varis teòlegs i clergues han intentat donar respostes davant d’allò femení que s’imposava com a quelcom desconegut.
La dona, i com a conseqüència el seu propi cos, s’ha vist sotmesa per una societat hegemònicament masculina que l’ha idolatrada però a la mateixa vegada l’ha condemnada, tal i com menciona Opiz: “Els propis clergues, han dut la dona al pinacle i a la mateixa vegada l’han carregada amb l’anatema”. Segons la tradició judeocristiana, existeixen tres referents femenins claus per comprendre la concepció de la figura de la dona: L’Eva, la Magdalena i la Verge Maria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada