Què és la "Revolució de les armilles grogues"? T'expliquem les 7 claus

PARÍS va viure ahir una explosió de violència extrema protagonitzada per les armilles grogues. El centre dels enfrontaments entre els manifestants i les forces de l’ordre van ser els Camps Elisis, però també es van estendre cap a altres barris cèntrics en un clima de caos i insurrecció com no es recorda des del Maig del 68. En aquest moviment de protesta ciutadà, en principi pacífic, s’hi han infiltrat membres de formacions extremistes, tant de dreta com d’esquerra, i agitadors professionals. Això explica que la protesta fos una autèntica demostració de guerrilla urbana, amb barricades, llançament de projectils, cotxes incendiats i restaurants i comerços saquejats. El balanç de la violenta jornada va acabar amb un centenar de ferits pel cap baix i més de 200 detinguts.

Va ser el tercer dissabte de protesta activa de les armilles grogues. L’epicentre va ser París, si bé a la resta de França la mobilització va agrupar més de 75.000 ciutadans. Es va desenvolupar de manera pacífica en la majoria del país tret dels punts on les forces de l’ordre van haver d’actuar per desmuntar barricades i desbloquejar infraestructures, com l’aeroport de Nantes. La protesta sembla que perd força, ja que la xifra de manifestants d’ahir queda lluny de les tres-centes mil persones de la primera jornada de protesta i les cent mil de la segona.

El descens de la mobilització de les armilles grogues a les ciutats i carreteres franceses, tot i això, contrasta amb la multiplicació de missatges de solidaritat amb aquest moviment a través d’internet. Hi ha enquestes que assenyalen que una gran majoria de francesos hi simpatitzen. Tots els ciutadans, de la mateixa manera que porten una armilla groga al cotxe, troben motius per queixar-se públicament d’una recuperació econòmica que no arriba a les seves butxaques. El que va començar sent una pro­testa espontània a través de les xarxes socials contra la taxa mediambiental sobre els combustibles ha derivat en un estat de malestar global, sobretot entre les classes mitjanes i baixes del conjunt del país, per l’encariment del cost de la vida que es registra. El culpable a qui es dirigeixen tots els retrets és el president Emmanuel Macron, que se situa en uns nivells de popularitat tan baixos que comprometen els resultats de la seva formació política, La República en Marxa, en les pròximes eleccions ­europees.